En la teràpia logopèdica per a pacients amb Parkinson, ens enfrontem a reptes com una parla més lenta (bradicinèsia), dificultats per articular les paraules (disàrtria hipocinètica) i canvis en el ritme de la parla. També tractem problemes com la veu feble i canvis en el seu to i qualitat (disfònia), juntament amb dificultats per a deglutir de manera segura, des de manipular els aliments fins a evitar la aspiració (disfàgia orofaríngea).
La bradicinèsia
Es manifesta com una parla lenta i un moviment reduït dels músculs facials i de la orofaringe, afectant la fluïdesa i la claredat del discurs. Mitjançant exercicis de rehabilitació vocal i de coordinació muscular, s'intenta incrementar la velocitat i la precisió en l'articulació de les paraules.
La disàrtria hipocinètica
Caracteritza les dificultats per articular les paraules degut a la disminució dels moviments involuntaris necessaris per a una parla clara. Els pacients poden experimentar una parla monòtona, amb síl·labes allargades i una qualitat vocal afectada. Les estratègies terapèutiques inclouen exercicis per reforçar els músculs afectats i millorar la coordinació, així com tècniques per augmentar la variabilitat tonal i millorar la intel·ligibilitat del discurs.
La disfonia
Es caracteritza per canvis en la veu com la debilitat, la ronquera o la tensió excessiva, que poden afectar la capacitat de comunicació del pacient. La teràpia logopèdica es centra en millorar la qualitat vocal a través de tècniques de respiració, exercicis de relaxació muscular i ajustaments en la producció vocal, amb l'objectiu de restaurar una veu clara i efectiva per a la comunicació diària.
La disfàgia orofaríngea
Implica dificultats per a deglutir de manera segura, des de la preparació dels aliments a la protecció de les vies respiratòries durant el procés de deglució. Els logopedes treballen en coordinació amb altres professionals per dissenyar estratègies alimentàries adaptades, així com exercicis per millorar la força muscular, la coordinació neuromuscular i la seguretat deglutiva dels pacients amb Parkinson, garantint una nutrició adequada i reduint el risc d'aspiració alimentària.
Així doncs, la intervenció logopèdica no només és crucial per abordar els reptes de comunicació i deglució en pacients amb Parkinson, sinó que també marca una diferència significativa en la seva qualitat de vida. En millorar la capacitat vocal, la claredat de la parla i la seguretat en empassar. Aquesta teràpia especialitzada no només millora les funcions bàsiques, sinó que també reforça l'autoestima i la independència dels pacients, facilitant la seva participació activa en activitats quotidianes i socials. Vina a saber-ne més coses i a començar a treballar conjuntament per a millorar la teva vida o la dels teus!